Del Fast Fashion a la gestió sostenible: Reptes de l’Economia Social davant d’un sector tèxtil responsable

Grau en Administració i Direcció d’Empresa, UOC, Barcelona

Rafael Muñoz Ayora, Dezember 2019

To download : PDF (2,6 MiB)

Summary :

Existeix en els nostres dies una evidència, que interpel.la a tota la Societat, d’haver arribar tots plegats a un punt de no retorn pel que fa a la sensibilització en la cura del medi ambient. Aquest clam no ha deixat indiferent a una de les industries més contaminants a nivell mundial, la industria tèxtil. Sense la conscienciació d’aquestes grans industries globals no serà possible prendre accions en el futur immediat que millorin substancialment la situació actual. La Indústria Tèxtil ha donat un primer pas per fer-ho possible arrel dels acords adoptats durant la darrera reunió del G7.

L’objectiu d’aquest estudi és determinar com l’Economia Social, pot esdevenir pal de paller per contribuir en l’èxit d’aquesta iniciativa a través de les seves empreses d’inserció laboral, esdevenint una peça important per fer vehicular, a través dels col·lectius més desfavorits que atenen, les necessitats futures d’aquesta industria en matèria de reciclatge i valorització del residu tèxtil.

El nou paradigma però, demana la implicació de tots els agents intervinents, des dels productors de matèria primera i fins al consumidor final.

Amb aquesta finalitat, les preguntes d’investigació són: Què poden fer cadascú dels grups d’interès implicats en ares de la sostenibilitat?, Com es prepara l’Economia Social davant d’aquest repte? És un camí real d’inserció laboral pels col·lectius més desafavorits?

La pregunta principal d’investigació, Com es prepara l’Economia Social davant d’aquest repte? es respon amb l’exemple de Formació i Treball, Fundació Privada i els col·lectius en risc d’exclusió social que conformen el gruix de treballadors de les empreses d’inserció laboral que en formen part. Veurem quina és la participació actual d’aquestes empreses d’inserció laboral en el procés de valorització del residu tèxtil i cap a on s’han de dirigir les seves aportacions futures per a garantir l’ocupabilitat d’aquests col·lectius.

La resposta que hem obtingut ens permet posar en valor el treball de la economia social en el procés de reciclatge i valorització del residu tèxtil i com la seva participació ha estat i serà fonamental per poder mantenir un gran nombre de llocs de treball destinats a grups de persones en risc d’exclusió social, fent servir aquesta activitat econòmica com a eina d’inserció laboral.

Tenint en compte el paper actual de les entitats de l’economia social participants en els processos de reciclatge i valorització tèxtil, així com, preveient el rumb al que es dirigeix el sector tèxtil en matèria de sostenibilitat, es recomana una cerca de fonts de finançament que puguin suportar les necessàries inversions en maquinaria i infraestructures que seran necessàries per poder absorbir amb certes garanties l’increment previst de tones de residu tèxtil en el mercat.

És podrien realitzar doncs, investigacions addicionals relacionades amb la captació d’aquests fons requerits per cobrir els recursos materials i tècnics que les empreses de l’economia social hauran de posar necessàriament sobre la taula per incrementar la seva competitivitat davant dels nous reptes i els nous competidors, que en matèria de reciclatge i valorització tèxtil, sorgiran en

un futur immediat conseqüència del nou model de negoci que s’està gestant en nom de la sostenibilitat.

Sources :

economiasocial.coop/premis-aracoop-2020-als-millors-treballs-universitaris