LA COOPERATIVA COM A EINA D’INCLUSIÓ DE DONES PRIVADES DE LLIBERTAT I ALLIBERADES DEL SISTEMA PENITENCIARI CATALÀ
POSTGRAU EN ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA, Universitat Autònoma de Barcelona
Elisa Segués Peña, luglio 2020
Compendio :
El treball final de postgrau LA COOPERATIVA COM A EINA D’INLUSIÓ DE DONES PRIVADES DE LLIBERTAT I ALLIBERADES DEL SISTEMA PENITENCIARI CATALÀ, vol donar resposta a la pregunta de si les cooperatives en l’àmbit penitenciari poden ser una eina útil per millorar les possibilitats d’inserció laboral i qualitat de la vida de les dones que estan o han estat privades de llibertat a les presons catalanes.
La hipòtesi de partida és que si, que treballar dins d’una cooperativa, no només com a treballadores assalariades sinó com a sòcies, empodera a les dones privades de llibertat i alliberades. Les cooperatives de persones preses són eines emancipadores no explorades al nostre país que, per les característiques pròpies del seu model empresarial, poden contribuir no només a millorar el seu posicionament dins del mercat laboral i les seves possibilitats de treballar en unes bones condicions, sinó a millorar la seva qualitat de vida dins i fora de la presó. Segons ens mostren diferents experiències internacionals és una bona eina, tan per a les persones internes com per a aquelles en règim de semi-llibertat o, fins i tot, un cop acomplertes les condemnes.
El treball es centra en el col·lectiu femení davant la constatació que la dona tampoc gaudeix d’igualtat de condicions a les presons. Tal i com veurem al llarg del treball, els centres penitenciaris estan pensats per a homes i des d’una visió patriarcal, de manera que la majoria de recursos i programes que s’ofereixen a les dones no estan pensats en clau femenina sinó que són adaptacions dels que s’han dissenyat per als homes. Els programes destinats a presons femenines han d’afrontar encara molts reptes si volen contribuir efectivament a la futura reinserció i complir amb la funció de proporcionar les habilitats i tècniques professionals necessàries per poder afrontar la vida fora de la presó.
Sent conscient de les limitacions d’un treball d’aquestes característiques, es procura donar una visió general de la realitat de la dona dins del sistema penitenciari català, del marc normatiu dels serveis penitenciaris i del treball a presons i, finalment, dels actuals reptes dels programes de reinserció des d’una òptica feminista.
Tot seguit es fa una aproximació a l’estat de la qüestió de les cooperatives de persones privades de llibertat i alliberades, apuntant als seus beneficis en la missió de rehabilitació i reinserció de les penes privatives de llibertat. També es parla de les Cooperatives Multistakeholder o Cooperatives Socials com a model facilitador per a la creació de cooperatives en context penitenciari, incidint en la seva regulació a Itàlia i a Uruguai. Veurem experiències de cooperatives de persones privades de llibertat i alliberades al món, aturant-nos especialment en les experiències d’Itàlia, Puerto Rico, Uruguai i Argentina, però també es farà referència a experiències a Suècia, Etiòpia, el Canadà, la Gran Bretanya, Brasil, Xile, Costa Rica i l’Estat espanyol.
A partir d’aquestes experiències es discerneixen les oportunitats, límits i reptes del model cooperatiu com a eina d’inclusió dins del sistema penitenciari català. I, finalment, es fa una proposta de prova pilot a impulsar en el marc de les polítiques públiques catalanes en matèria de rehabilitació i reinserció laboral de les dones privades de llibertat, amb perspectiva de gènere, amb l’objectiu d’incrementar les seves oportunitats d’inclusió a la sortida del sistema penitenciari.