INFORME AGREGAT CAMPANYA DE BALANÇ SOCIAL 2011. L’economia solidaria ensenya el cor.

El balanç social és, fonamentalment, una eina d’autodiagnosi i millora contínua, senzilla i operativa, dissenyada per mesurar les aportacions socials i ecològiques de les organitzacions.

També mesura la creació de valor econòmic i la seva distribució. El balanç social és fruit d’un llarg procés de treball col·laboratiu iniciat l’any 2007 en el qual han participat desenes de persones expertes i més d’una vuitantena d’organitzacions.

El balanç social vol ser també una eina de desenvolupament empresarial i organitzacional que sigui útil a les entitats de l’economia social per fer un pas més en el seu compromís ecosocial i passar a practicar l’economia solidària. Serveix, en definitiva, per facilitar el procés de transició que va de menys a més autoexigència. És un dels camins que porten de l’economia social a l’economia solidària.

Mitjançant una cinquantena d’indicadors distribuïts en els compromisos de democràcia, igualtat, medi ambient, compromís social, qualitat laboral i qualitat professional, les organitzacions poden:

• obtenir una fotografia de les aportacions ecosocials al llarg de l’exercici

• establir uns objectius de millora contínua

• engegar un procés de reflexió interna sobre les externalitats ecosocials de l’organització

• donar visibilitat i comunicar les actuacions socialment i ambientalment responsables

• acreditar el compromís de l’organització amb la transparència i la millora contínua

El balanç social és una metodologia pròpia i singular elaborada de manera participativa que s’inspira en models d’estàndards internacionals com el GRI (Global Reporting Initiative), l’EFQM (European Foundation for Quality Management) o l’EMAS (Eco-Management and Audit Scheme). Té algunes similituds amb altres eines, com el balanç del bé comú, l’RSE.COOP o l’RSE.PIME, però es diferencia d’aquestes en el fet que està específicament dissenyat per a microempreses, petites empreses i entitats de l’economia social i solidària, les quals sovint ja duen a terme actuacions socialment responsables, però no disposen dels recursos materials ni humans per poder fer front a processos complexos d’auditories ambientals o de responsabilitat social.